Francesc Parcerisas
Fer-ne vuitanta
Estampes, evocacions, imatges
Aquest llibre, concebut amb motiu del vuitantè aniversari del poeta, és un àlbum d’estampes i evocacions profundament personals, un recorregut autobiogràfic que, del 1944 al 2024, celebra cada any amb una fotografia i unes paraules que en matisen el record. Les imatges, aparentment heterogènies, esdevenen petites fites d’un relat que el lector pot reconstruir a la seva manera, com qui segueix les monjoies d’un paisatge. Els textos que les acompanyen no expliquen, sinó que suggereixen, desvelen, convoquen instants, llocs i persones—moltes ja desaparegudes—, en l’esperit de Walter Benjamin: captar el retrat de la història en les seves manifestacions més insignificants. Una tria emblemàtica per a aquells lectors que sàpiguen llegir l’època en l’individu, el general en el particular, la transcendència en allò més ínfim.
Col·lecció: Assaig > Fora de col·lecció (9)
Autor: Francesc Parcerisas
ISBN: 978-84-7727-719-4
Edició: 1
Enquadernació: Rústega cosida
Format: 15 x 21 cm
Pàgines: 192
Aquest llibre, concebut amb motiu del vuitantè aniversari del poeta, és un àlbum d’estampes i evocacions profundament personals, un recorregut autobiogràfic que, del 1944 al 2024, celebra cada any amb una fotografia i unes paraules que en matisen el record. Les imatges, aparentment heterogènies, esdevenen petites fites d’un relat que el lector pot reconstruir a la seva manera, com qui segueix les monjoies d’un paisatge. Els textos que les acompanyen no expliquen, sinó que suggereixen, desvelen, convoquen instants, llocs i persones—moltes ja desaparegudes—, en l’esperit de Walter Benjamin: captar el retrat de la història en les seves manifestacions més insignificants. Una tria emblemàtica per a aquells lectors que sàpiguen llegir l’època en l’individu, el general en el particular, la transcendència en allò més ínfim.
Entrevista a VilaWeb, per Joan Safont Plumed
«L’escriptura de Parcerisas és clara, diàfana, precisa. És plena de detalls que donen consistència a les descripcions. Imatges que, com els núvols que contempla esfilagarsant-se, il·luminen la trivialitat de la vida».
Maria Dasca, El País

